ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF AbogadosTwitter SF AbogadosLinkedin SF Abogados
Facebook SF Abogados Twitter SF Abogados Linkedin SF Abogados

  

  

Cercador

Dijous, 21 Mai 2020 10:16

Anulació de les clàusules de les hipoteques amb IRPH

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va dictar el 3 de març de 2020, una sentència en l’assumpte C-125/18 Gómez del Moral Guasch/Bankia S.A., on en referència a les clàusules d’IRPH inserides en les hipoteques de milers d’espanyols, deixaven a criteri dels tribunals espanyols assegurar-se del caràcter clar i comprensible de les clàusules de contractes de préstec hipotecari que estableixin l’aplicació d’un tipus d’interès variable basat en l’índex de referència de les caixes d’estalvis (IRPH), o dit d’altra manera, si els magistrats arribaven a la conclusió que l’IRPH er abusiu, podien substituir-ho per altre índex legal per protegir als consumidors.

Els clients ja poden reclamar als bancs el que han pagat de més, i en aquests temps que s’acosten tan difícils econòmicament, pot ser una font d’ingressos per al ciutadà espanyol que sigui consumidor d’un préstec hipotecari.

Hem desgranat els principals raonaments jurídics d’aquesta sentència que anem a desgranar pel mateix ordre que han estat redactats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea:

  1. La clàusula de les hipoteques que inclou com a índex de referència l’IRPH, ha de passar el doble control de transparència per no ser decretada nul·la per un tribunal espanyol a tenor de la directiva 93/2013, on el seu article 4t i 5è exigeixen una redacció clara i comprensible del text de la clàusula per al consumidor. La sentència crea doctrina sobre l’índex IRPH i declara que l’IRPH de les caixes d’estalvis no és un índex legal o reglamentari d’obligada aplicació pels bancs i per tant no estaven obligats a incloure-ho en les hipoteques concertades amb els consumidors.
  2. El TJUE recorda que el doble control de transparència d’aquesta clàusula s’aplica inclús, quan l’estat membre no hagi transposat en la seva legislació aquesta directiva 93/2013 i concretament l’article 4, apartat 2 de la Directiva:
    1. Sense perjudici de l’article 7, el caràcter abusiu d’una clàusula contractual s’apreciarà tenint en compte la naturalesa dels bens o serveis que siguin objecte del contracte i considerant, en el moment de la celebració del mateix, totes les circumstàncies que concorrin en la seva celebració, així com totes les altres clàusules del contracte, o d’altre contracte de què depengui.
    2. L’apreciació del caràcter abusiu de les clàusules no es referirà a la definició de l’objecte principal del contracte ni a l’adequació entre preu i retribució, d’una banda, ni als serveis o bens que hagin de proporcionar-se com a contrapartida, per una altra, sempre que aquestes clàusules es redactin de manera clara i comprensible.
  3. És necessari que la clàusula que s’inclogui al préstec hipotecari com incideix del tipus d’interès, pugui calcular-se per a tota la vida del préstec. En cas de no ser així, els elements necessaris per poder realitzar el càlcul de l’índex IRPH de les caixes d’estalvis han de ser de fàcil comprensió per a qualsevol persona, al estar publicats en la Circular 8/1990, publicada al seu torn al BOE. Aquesta claredat en la citada clàusula permetrà al client bancari titular del préstec hipotecari entendre com es calcula l’índex, segons el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per adquisició d’habitatge, incloent així els diferencials i despeses aplicades per tals entitats, i que, en el contracte de préstec hipotecari que ha donat lloc a la sentència del TJUE, aquest índex s’arrodonia per excés a un quart de punt percentual, incrementat en el 0,25%.
  4. El jutjat nacional que coneix de l’assumpte ha de comprovar si en el moment i antecedents a la celebració del contracte de préstec hipotecari el banc prestamista va complir efectivament amb totes les obligacions d’informació al client consumidor establertes per les lleis i reglaments espanyols. Les entitats de crèdit, estan i estaven obligades a realitzar el control de transparència d’incorporació de la citada clàusula al contracte, d’acord amb la legislació nacional vigent en la data de celebració del contracte, en qual els bancs i financeres estaven obligats a informar als consumidors de productes bancaris, de l’últim valor disponible i de quin havia estat l’evolució de L’IRPH de les caixes d’estalvis durant els dos anys anteriors a la celebració dels contractes de préstec hipotecari. Amb aquesta informació l’usuari dels serveis financers podria tenir una informació essencial sobre les sobres les conseqüències de l’aplicació de l’índex IRPH, per poder comparar entre el càlcul de l’IRPH de les caixes d’estalvis i altres índexs del tipus d’interès aplicables a la seva hipoteca, entre ells l’Euribor.
  5. La sentència no s’oposa a que el jutge nacional, en la seva resolució pugui substituir la clàusula abusiva de l’incideix IRPH de la hipoteca, per una altra més equilibrada d’acord a la Directiva 93/2013, per evitar anular tots els contractes que contenguin aquest tipus de clàusules i reemplaçar-les per altres que imposin al contracte un equilibri real entre els drets i obligacions de les parts per restablir la igualtat entre el contractant consumidor i l’empresari.
  6. A la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es té en compte positivament que l’índex IRPH, determinat en la Circular 8/1990, va ser reemplaçat, en virtut de la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013, de 27 de setembre de 2013, per un índex substitutiu que l’administració espanyola va denominar com a supletori. Per això, la disposició estableix que s’aplicarà aquest índex substitutori, en defecte d’altre acord diferent entre les parts del contracte.

Per tant, i d’acord a l’exposa’t en la sentència del TJUE en cas d’anul·lar-se el contracte pel jutjat. En el procediment judicial en què el client demandant i actor del procediment sol·licita l’anulació de la clàusula de l’índex IRPH, podria el tribunal reemplaçar la clàusula controvertida per l’índex substitutiu contemplat en la Llei 14/2013, sempre que es pugui considerar que d’acord amb el Dret nacional el referit índex té caràcter supletori, en el cas que el jutjat constatés, el caràcter abusiu de la clàusula d’índex IRPH i que el contracte de préstec hipotecari no podria sobreviure sense tal clàusula.

Els jutjats espanyols en les poques sentències que ha donat lloc a pronunciar-se després de la sentència del 4 de març del TJUE, ja s’han decantat per anul·lar les clàusules de l’IRPH que obren en els préstecs hipotecaris. La primera d’elles dictada pel jutge de primera instància nº 4 de Burgos, autos 393/2020, condemna a ‘entitat financera CaixaBank a “recalcular les quotes del préstec hipotecari com si l’esmentada clàusula mai s’hagués aplicat” prenent com a nova referència per al càlcul del tipus d’interés de l’hipoteca, l’Euribor més el diferencial pactat de 0,50. La sentència obliga al banc a abonar a la demandant les despeses de formalització de l’hipoteca, que es van elevar a 496,63 euros.

Pel mateix rumb, ha anat el jutjat de primera instància de Lleida nº 3, en sentències de 214 de 2020 i 227/2020, que condemna a la decisió de la sentència al Banc Santander i a CaixaBank, respectivament, a tornar les quantitats que s’hagin aplicat en excés en concepte d’interessos en aplicació de l’IRPH i “a calcular les quotes del préstec hipotecari, com si l’esmentada clàusula mai s’hagués aplicat, de tal manera que haurà de procedir a recalcular les quotes amb aplicació de l’índex de referència Euribor, mantenint el préstec fins a la seva cancel·lació sense devolució d’interessos”.

Veient el camí pel qual estan sortint els jutjats, els bancs tindran que tornar grans quantitats de diners als clients.

En conseqüència, després de l’esperada sentència per part d’advocats experts en dret bancari i consumidors, queda obert el poder reclamar als bancs la devolució de les quantitats que se li han cobrat de més als clients bancaris, com a conseqüència d’haver-se’ls aplicat aquest índex de referència IRPH en les seves hipoteques.

economistjurist.es